Valcava
Sol-
Töcc i gh'à ü sito per quietà i passiù:
sol7 do-
ergü i l'la sìrca in giro per ol mónt
re sol-
per mé l'è assé fà ü salt sura ol Linsù
la re
o sö in Valcava
ardàga a l'orizónt.
Sol-
In sima a 'sto balcù
de la natüra
sol7 do-
a s'pöl signà, quando
gh'è pròpe ciàr,
re sol-
söi mucc, i lach, ol
vért de la pianüra
re sol+
ricamàt de paìs di
Alpi al mar.
sol+ la-
Di ólte ol mar a l'gula pròpe ché
Re
sol+
e l'se traestéss de
nìole de bombàss:
re
là sóta sgrìsoi, nebia, invece mé
sol
a góde ü mónd celèst col cör in pàs...
la-
E spète i prime ombre
de la sira
Si7 mi-
i sime de lontà i me
par fiamèle
do sol
e l'anima incantada la
respira
la- re sol
l'amùr che s'próa
denàcc ai robe bèle.
Sol- ecc.
Ma contra ol cél a l' crèss di ròs de antène:
per oselàm i dóvra i tlevisiù...
I è piö i bèi tép del Pìstol, gliùra i pène
a i a lassàa i ciüicì söl bachetù.
Gh'è la montagna piena
de feride
i la desferà del töt
chèi del cimènt
ma turne a sircà ol sul sö i tò salide
che i tóca i corde del
mé sentimènt.
Amìs, stì próncc col vì piö bù e sincér:
del Fausto, in Cantinèta o in Funivia
a m'fà la cüra contra i bröcc pensér
con méla sbaracade in alegrìa...
Se i àgn i me dà sö
öna mà de grìs
e l' tèp a l' gula
ivià sensa emossiù
Valcava l' resta ol
pòst indóe impienìss
del ritmo giöst de
l'òm e di stagiù...