a la impienéss gna ü fiàsch…
E pò la cór in zó
alegra e cicerina
e la traèrsa fò
per lóngh la Valtelina.
La cólma ol lach de Cóm
la và, la và però
a la
se quieta in brasse al Po…
L’è ün àngol
de natüra
con bósch
e arièta fina
l’è ‘na
valada alpina
slongada
zó ‘n pianüra.
E ‘st’aqua verda e fresca
la à dré
a la Bergamasca
a ü tòch
de Milanés
a Lodi e al Cremunés.
Inféna
ol gran Leonardo,
‘n di quàder
l’à pensàt
de mètela
de sfondo
pò a lü
l’ìa inemuràt…
E l’gh’à
metit i mà
söi
sponde de Milà
e issé
fà navigà
Manzoni, don Lisànder
col ram del lach de Cóm
l’à facc
passà pò a l’Ada
tra i fiöm famùs al mónd.
E Renso
che l’iscàpa
se no i ghe fà la pèl
a sènt
la us de l’Ada
a l’sènt
parlà ü fradèl…
Cominciò
a sentire un mormorio d'acqua corrente: "è l'Adda!". Fu il
ritrovamento d'un amico, d'un fratello, d'un salvatore.
L’è la fecondità
di cap de cultivà
coi sò centrai la lüce
l’à m’à portàt in cà
per nóter la laura
di tép ormai luntà
quando s’disìa “viva ‘l re”
ma per fürtüna ghe n’è piö
l’Ada invece
l’è regina a’ incö.
La passa sóta i pucc
dal vólt inféna al pià
i pèss a büligà;
l’è ol paradìs in tèra
de tace pescadùr
in pé denàcc
a l’aqua
che i sfida con amùr…